Autora: Amalia López Acera, community mànager del SERVEF
Segons dades publicades per INTECO (Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació) el 25% dels fraus que es produïxen en Internet tenen relació amb ofertes de treball falses.
En aquests últims anys la situació de crisi econòmica i les altes taxes de desocupació han provocat un augment d’aquest tipus de fraus en què algunes persones han buscat lucrar-se valent-se de la desesperació de moltes persones davant la falta d’ocupació.
Encara que tots creguem que podem detectar ofertes fraudulentes i a nosaltres no ens “van a enredar”, bé és veritat que cada vegada s’utilitzen sistemes més sofisticats que fan difícil saber si ens trobem davant d’una proposta real o no de treball. Hi ha alguns indicis que ens poden ajudar a detectar si estem davant d’una oferta de treball falsa:
1.- Ens envien una oferta de treball quan no l’hem sol·licitada. Si tots sabem que és complicat que ens criden per a una entrevista de treball després d’haver-nos inscrit en una oferta, no sembla molt normal que sense haver fet res rebem un correu electrònic en què ens oferixen el treball de la nostra vida.
2.- Sous increïbles. Si alguna cosa tenim tots/es clar és que els salaris han baixat, per la qual cosa si alguna persona ens oferix 3.000 euros de colp i no som enginyers de la NASA, hem d’estar alerta.
3.- Ofertes del tipus 4.800 euros per a treballar de peó de la construcció a Dubai. Aquesta oferta va ser real i més de 130 persones van enviar 20 euros perquè els traduïren el currículum abans de ser desmantellada. Aquest tipus d’ofertes solen anar unida a treballs de construcció en països àrabs o sud-americans. Simplement cal mirar com en aquests països sí que es pot arribar a pagar aquesta quantitat per a enginyers i personal qualificat però per a obrers i peons, com era el cas d’aquesta oferta, les empreses contracten principalment pakistanesos amb sous precaris i poques mesures de seguretat.
4.- El treball en l’estranger sol ser un gran reclam i molts han vist que en casos com l’anterior la gent ja no “pica” ,así que envien ofertes de treball considerades normals per a treballar per exemple en hotels al Regne Unit per 12 lliures l’hora i sol·liciten que s’envien diners per a “reserva de lloc”. Per llei no es pot cobrar mai a una persona per buscar treball i de fet en la majoria dels casos ho demanaran de forma encoberta i disfressant-ho com a despeses de reserva, de material…. Mai hem d’enviar diners
5.- Número de tarifació especial. Són els coneguts com ara 906, 806, 807 o 803. Veiem una oferta de treball que servix com a reclam i ens posen un número perquè telefonem i així ampliem la informació. L’objectiu és mantindre’ns al telèfon com més temps millor mentre que la nostra factura pot arribar inclús als 50 euros
6.- Dubtes sobre la professionalitat de l’empresa: si l’oferta de treball ens arriba en un castellà mal traduït, si el compte de correu d’electrònic és gratuït, si no hi ha més dades de contacte que un contacte electrònic, o si veiem que són correus “talla-pega”, també hem de dubtar.
7.- Treballs poc “clars”. La proposta pot ser que hages d’omplir “sol” les teues dades personals el que servirà després per a vendre llista de publicitat o inclús víctima d’atacs de seguretat. Una altra possibilitat és que t’oferisquen diners per fer una transferència bancària d’un compte a un altre. Cal tindre especial atenció amb això últim ja que estan utilitzant el teu compte per a blanqueig de capitals i això és un delicte.
Què podem fer si veiem una d’aquestes ofertes?
1.- No contesteu al correu o telefoneu al número de tarifació especial, i si ho fem no faciliteu mai dades personals ni bancàries.
2.- En el cas que porten fitxers adjunts eviteu obrir-los ja que poden ser virus (phising) .
3.- Informeu-vos sobre l’empresa però no en la web que ells proporcionen, ja que en molts casos han arribat a crear pàgines web per a donar-hi més veracitat. Posar en el buscador de Google el nom de l’empresa i veure què ix.
4.- No envieu mai diners, ja que no hem d’oblidar que no ens poden demanar diners per cap concepte.
5.- També podem denunciar-ho davant de:
– Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil: es pot fer denúncia formal o de forma anònima
– Policia Nacional a través de la seua comissaria virtual
– Inspecció de treball de la seguretat social: de manera formal o també amb una bústia anònima.
I per a acabar 2 consells…
1.- Si vols anar a treballar a qualsevol país de la Unió Europea pots contactar amb la Xarxa Eures, que és la unió de tots els serveis públics d’ocupació que posen en comú totes les seues ofertes de treball i a la qual es pot accedir a través de la seua pàgina web. En totes les oficines del SERVEF hi ha una persona preparada per a atendre aquest tipus de consultes i et podrà informar com accedir a aquestes ofertes de treball amb total seguretat i garantia. A més, podràs sol·licitar diferents ajudes econòmiques en el cas que hages de desplaçar-te per a fer l’entrevista de treball en un altre país, per exemple. Així mateix té la cobertura que proporciona la Unió Europea quant a sanitat, respecte al dret dels treballadors, salaris, etc.
2.- Des del Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF) així com des de la resta de serveis públics d’ocupació sempre recomanem buscar ofertes en llocs oficials o en portals d’ocupació que oferisquen les suficients garanties de seguretat. Els serveis públics d’ocupació oferim garanties als usuaris ja que:
– Qualsevol empresa que vullga posar una oferta de treball ha de facilitar el seu CIF perquè podem comprovar que l’empresa realment existix i a què es dedica així com les seues dades fiscals.
– Les empreses que acudixen al SERVEF saben que estan tramitant una oferta amb una administració pública i això mateix ja és dissuasori per a posar una oferta falsa.
I és que com diu el refrany “ningú dóna duros a quatre pessetes”