La formació per a l’ocupació i l’orientació professional, juntament amb la Intermediació laboral, constitueixen el nucli de l’activitat de LABORA, Servei Valencià d’Ocupació i Formació.
Tradicionalment tots dos serveis es presten per professionals diferents, d’àrees diferents, i la lògica de funcionament d’aquests, fa que la seua prestació es produïsca, per regla general, en moments diferents, bé siga degut al fet de tindre una dependència orgànica diferenciada, o bé perquè la temporalització dels mateixos no sol, per desgràcia, coincidir.
Aquesta situació provoca que l’usuari d’aquests serveis els veja com a independents, de manera que, quan l’usuari es dirigeix a Labora, perquè desitja realitzar una activitat formativa, no sol fer-ho en el context d’un procés d’Orientació, i viceversa: És això un problema?
Contestar a aquesta pregunta no és senzill. Es tracta d’un assumpte complex per al qual ens falten dades, evidències més aviat, i perquè en l’àmbit de la intervenció social, dos més dos, no sempre sumen quatre.
No obstant això, intuïm que la separació de tots dos serveis, formació i orientació laboral, pot minvar el potencial del seu impacte final en l’usuari, en termes de millora de la seua ocupabilitat, que és l’objectiu de qualsevol intervenció en el nostre àmbit d’actuació.
Per a explicar la nostra proposta, ens valdrem del concepte d’“oportunitat”, encara que no siga aquest, per desgràcia, un element que se solga considerar en el disseny o en la prestació de serveis públics.
Sovint, l’Administració Pública sol funcionar sobre la base de plans estratègics, que es tradueixen en programes d’actuació, i finalment, en serveis. En aquest procés complex i burocràtic, les persones, que són, o hagueren de ser, la raó primera (i última) d’aquests, ocupen, sovint, un lloc passiu.
Això ocorre, no sols perquè les persones no solen participar en el disseny dels serveis, sinó perquè en el mateix moment de la seua prestació, tampoc és habitual que coincidisca l’oferiment amb la seua necessitat o conveniència; per aquest motiu parlem d’oportunitat, o més aviat, de la falta d’oportunitat, que es produeix quan interactuem amb l’usuari.
Per a entendre-ho millor, parlem que, amb certa freqüència, oferim serveis d’orientació o formació quan no és el millor moment per als usuaris, i, per contra, quan ens sol·liciten tals serveis, no sempre estem disponibles per a oferir-los:
No sembla aquest un assumpte crític? No mereix donar-li alguna volta?
En el món del màrqueting de serveis (digitals), es parla amb molta freqüència del “moment de la veritat” i de la importància de l’“última milla”; tots dos conceptes venen a ressaltar l’enorme importància que té la resposta a l’usuari, quan, aquest, manifesta la seua intenció d’adquirir un determinat bé o servei, perquè del que succeïsca a partir d’aquest moment, depén l’èxit (o el fracàs) de tot el treball anterior.
Doncs bé, fins i tot sent cert que són àmbits diferents, el de l’empresa i el de l’Administració Pública, no ho és menys que en tots dos casos es busca satisfer una necessitat, i que no podem desaprofitar el potencial del moment en què un usuari sol·licita la nostra atenció, perquè no hi ha res més oportú que respondre quan se’ns requereix: no és el mateix ajudar a qui sol·licita la nostra ajuda, en el moment en què ens el manifesta, que prescriure els nostres serveis, quan el sistema ho permet, en funció de la seua pròpia lògica interna.
Però, tornant al nostre cas, el dels serveis públics d’ocupació, i, en concret, el dels serveis de formació i orientació, podríem resumir el nostre problema dient que l’orientació professional es produeix en diferent «espai i temps» que la formació per a l’ocupació, a pesar que estan dirigides al mateix col·lectiu i responen al mateix objectiu: la inserció laboral.
Aquesta situació provoca que aquests serveis no es perceben, en massa ocasions, com una cosa significativa per als seus destinataris, en la mesura que no solen arribar en el moment oportú:
Què podem fer? O dit d’una altra forma: Com podem ser més “oportuns” en la prestació d’aquests serveis?
La nostra proposta, que s’insereix en l’àmbit del possible, com no podia ser d’una altra manera, es basa, senzillament, en la idea de combinar el potencial de la formació per a l’ocupació amb el de l’orientació professional, fent que tots dos serveis coincidisquen en el temps.
Combinar el potencial de la formació per a l’ocupació amb el de l’orientació professional,
fent que tots dos serveis coincidisquen en el temps.
Quin millor moment per a rebre orientació que quan una persona s’està formant? Sabem que (per lògica) la persona que s’està formant està pensant a millorar en el seu desenvolupament professional, la seua ocupabilitat, i que una vegada finalitze l’acció formativa, el normal és que pense a “capitalitzar-ho” immediatament, activant la seua cerca d’ocupació.
Però també sabem que si posposa aquesta decisió, la d’“entrenar-se” en la cerca d’ocupació, per a quan finalitze la formació, haurà perdut un temps preciós, i tal vegada en aquest moment ja no li ho ocórrega buscar-nos en Labora, perquè per a molts d’ells (com abans he dit) no som, encara, un servei (d’orientació) significatiu.
És cert que els cursos de formació per a l’ocupació inclouen mòduls formatius transversals que posen en contacte a l’alumnat amb l’entorn laboral, com a “Inserció laboral, sensibilització mediambiental i en la igualtat de gènere” o “Foment i promoció del treball autònom”. No obstant això es tracta d’una formació teòrica pràctica molt útil, però no s’aconsegueix acompanyar a l’alumnat en l’àmbit personal en la cerca activa d’ocupació.
Simultaniejar l’acció formativa amb una orientació personalitzada, sembla una actuació que pot generar sinergies entre tots dos serveis, amb un efecte multiplicador sobre l’ocupabilitat de l’usuari, doncs, com abans hem comentat, no hi ha millor “moment de la veritat” que aprofitar el desig de formació d’una persona per a facilitar-li, en aquest temps, l’orientació “oportuna”; és a dir: aquella que l’ajude a recórrer aquesta “última milla” cap a l’ocupació en les millors condicions i amb les majors garanties d’èxit.
La nostra proposta consisteix a començar amb un programa pilot, seleccionant per a això dos cursos de Labora d’una mateixa especialitat formativa de certificats de professionalitat; en un d’aquests cursos els alumnes rebrien, al llarg d’aquest, serveis d’orientació personalitzats, mentre que en l’altre no es prestarien aquests serveis, i se’ls informaria que poden rebre orientació posant-se en contacte amb el seu Espai Labora de referència.
Posteriorment, es realitzaria un estudi de l’evolució dels alumnes en els següents 3 i 6 mesos, respecte a la seua ocupabilitat i als resultats en la seua inserció laboral.
Quant al contingut dels serveis d’orientació, pensem que el més convenient seria dotar als alumnes d’eines de cerca d’ocupació, completar la seua formació específica amb competències digitals bàsiques (tallers de cerca d’ocupació 2.0…), proporcionar-li informació útil sobre el mercat de treball (sectors i empreses en el que hi ha més demanda de la seua especialitat formativa, així com de les competències i perfils més demandats), i fins i tot iniciar el procés de cerca d’ocupació posant en pràctica aquests coneixements adquirits, aprofitant la possibilitat que ofereixen les pràctiques en empreses en la fase final d’aquests cursos.
Sabem que aquesta proposta implica un esforç per als Serveis de Formació i d’Intermediació de Labora, però creem, sincerament, que amb un esforç de coordinació per part de tots, és possible fer-lo.
Però el més important, és que estem convençuts que és necessari, doncs, si volem continuar modernitzant els nostres serveis perquè aporten més valor als seus usuaris, és imprescindible que emprenguem projectes innovadors que posen en el centre dels mateixos a les persones, i que ho fem d’una forma coordinada, avaluant els seus resultats per a disposar d’evidències, de manera que puguem, després, implantar aquelles bones pràctiques que millor complisquen amb el propòsit que mou la nostra actuació en Labora: ajudar les persones a aconseguir una ocupació digna, adequat a les seues capacitats i interessos.
Autors: Celia Ruiz Flores, Dep. Desenvolupament, Innovació, Experimentació i Formació, LABORA FORMACIÓ-CRNFP PATERNA, i Pedro Valero, Director de l’Espai Labora de Silla.