Autora: Amalia López Acera, community manàger del SERVEF
El tipus de foto que triem per a posar en el nostre currículum sempre ha sigut un element a tindre en compte i si bé fins fa uns anys només teníem el currículum en paper, hui en dia a més tenim els perfils en les diferents xarxes socials que com en el cas de LinkedIn compleix la mateixa funció.
En una enquesta realitzada per InfoJobs a reclutadors d’empreses aquests apuntaven que “els currículums amb foto tenen el triple de possibilitats de ser seleccionats“.
Faltaria saber si hi ha relació entre la qualitat del currículum del candidat que té foto, i el del candidat que no la porta, però el tema de posar o no foto en el currículum és una qüestió que sempre ha generat debat.
Exemple del tipus de fotografia que cal posar del servici d’ocupació públic alemany (ZAV)
No és igual en tots els països .
Si algú ha participat en algun procés de selecció als Estats Units o al Regne Unit haurà vist com no se sol posar fotografia en un intent d’evitar discriminacions per qüestions de raça. A més en aquests països es pensa que la imatge d’una persona no hauria de condicionar les seues habilitats o potencial professional (l’essència del programa “La Voz”) .
No obstant això, en el nostre àmbit geogràfic la utilització de la foto en el currículum com hem vist més amunt, augmenta considerablement les possibilitats de ser seleccionat/da, i simplement per aquesta raó, està més justificat posar-la.
A més en el cas de les xarxes socials el fet de no posar una foto resta credibilitat i no dóna confiança, per això en aquest cas podria jugar en contra no posar-la.
Quina foto és la més adequada?
Encara que no hi ha regles escrites encara de millor o pitjor, quan has revisat milers de currículums veus que sí que hi ha alguns aspectes que s’haurien de tindre en compte, sobretot, perquè gran part del que projectem sobre nosaltres mateixos ho fem a través d’aquest xicotet “quadradet”.
Ací teniu algunes idees:
1) Som professionals.
Si som professionals dóna igual si et dediques a la llanterneria, a conduir un camió o enginyeria (la professionalitat és una qualitat que es dóna amb la persona amb independència de la professió) hem de transmetre aquesta imatge, per la qual cosa hem de posar una foto professional. Si no podem anar a un fotògraf perquè ens la faça, almenys hem de cuidar els detalls (fer-la amb una càmera i no amb un mòbil, tindre em compte la llum, sense flaix, no posar “selfies”, etc…) perquè siga el més professional possible.
2) La foto ha de ser recent.
L’edat és un factor que pot jugar en contra nostre (ja siga perquè som molt joves o perquè siguem molt majors) i segurament els que tenim més edat ens vegem molt millor en una foto de fa uns anys (teníem més pèl, menys arrugues….) però no hem de caure en la temptació, ja que si ens criden a la fase d’entrevista i descobreixen “l’engany”, aquest serà un factor que jugarà en contra nostre i ens restarà credibilitat.
3) Millor foto de mig cos.
En les fotos de cos sencer se’ns veu com a “nanets”, i en les fotos tipus fotoràpid, no solem eixir habitualment molt bé (qui ix bé en la foto del DNI?) . Per això, la foto de mig cos és una grandària justa, i a més ens permet transmetre una imatge més completa del que volem projectar.
4) Compte amb els accessoris!
Com diria Coco Channel, “menys és més”, és a dir, fugir de qualsevol tipus de complements com a ulleres de sol, barrets, gorres, arracades o joies molt grans o cridaneres.
5) La roba ha d’anar d’acord amb la imatge que volem donar.
Si optem a un lloc de supervisor haurem d’anar amb trage de jaqueta i corbata; i si és per a repartidor, podem decantar-nos per una camisa blanca (per favor, mai de colors cridaners o estampat hawaiano) . En el cas de la dones, igual, les camises blanques solen ser un clàssic que mai falla. Com a anècdota comptaré que en les reunions dels/ de les consellers/es EURES dels serveis públics públics d’ocupació europeu, sol ser un tema recurrent el perquè els/les candidats/es espanyols/es lluïxen en les fotos dels seus currículums camisetes d’equips de futbol.
6) L’expressió de la cara.
Està clar que la foto en què millor eixim és la que ens fem en el quiosquet de la platja amb un caldet a la mà, però malgrat eixir bé, no és la més adequada. Somriure en la foto està bé, riure a carcallades no tant; encara que sempre serà millor que una cara massa seriosa.
7) Compte amb el fons!
Posar una foto en què aparega darrere la Muralla d’Ávila o un tros del braç de la nostra parella al qual li hem aplicat el “retall”, tampoc queda bé. Es tractaria que res desviara l’atenció del realment important, nosaltres. Que una imatge val més que mil paraules ningú ho dubta, i en una societat com la nostra la imatge adquireix cada vegada més importància i és la base de xarxes socials com ara Facebook o Instagram.
Hi ha persones que opinen que no són prou “guapes” per a posar una foto i per això no la posen, però ací no estem parlant de bellesa, sinó de posar cara a un /a candidat/a perquè ens recorden millor (d’una persona podem oblidar el seu nom, però no la seua cara) .
A més, encara que nosaltres pensem que és millor no posar-la hem de tindre en compte que la valoració que ací compta és la de la persona que ens seleccionarà i com déiem al principi, aqueixos reclutadors opinen que si posem foto tindrem més possibilitats. I al cap i a la fi el que ací volem és que ens contracten.
La foto no deixa de ser no obstant això un element més del currículum i no hauria de tindre més importància que la resta. Es tractaria per tant, no que ens seleccionen per la foto, sinó que no ens descarten per aquesta.