Entre la nebulosa de temes tècnics, eines informàtiques i recursos personals, tècniques de cerca d’ocupació, índexs de col·locació, i l’elaboració d’itineraris d’inserció, tot això imprescindible i bàsic en l’objectiu de trobar una ocupació, no hauríem de perdre la part fonamental de l’objecte del nostre treball: la persona. Treballem amb persones i per a les persones, amb tot el que significa això en l’àmbit de les expectatives, necessitats, sensibilitats i emocions de les persones a qui intentem ajudar.
Això ve al cas d’una anècdota (jo crec que no tant) viscuda per una companya orientadora del Espai Labora Torrent aquesta mateixa setmana. Explicava ella (entusiasmada també, la qual cosa dóna a entendre que l’essència personal d’aquest treball és mútua) com li havia dit una de les persones a la qual havia orientat en diverses sessions, i alguna grupal, per a explicar-li alegrada que havia trobat treball, que els seus consells li havien ajudat enormement i que les empreses valoren que els candidats els arriben a través de Labora. La frase que va utilitzar ho resumeix tot: “Gràcies a la vostra ajuda he trobat treball! Això funciona!”.
Més enllà d’índexs, paràmetres i objectius, coses com aquesta ens diuen que no anem del tot per mal camí.
Autor: Juan Mena, director de l’Espai Labora Torrent