-Ningú està exempt de patir ansietat i apatia en aquest procés, però la clau resideix a no rendir-se i replantejar-nos la nostra estratègia i recursos
-LABORA orienta de manera gratuïta i personalitzada a la ciutadania per a millorar la seua ocupabilitat
En aquesta entrada no parlaré de col·lectius vulnerables, sinó de la vulnerabilitat que per si sola genera el procés de cerca d’ocupació quan el resultat comença a dilatar-se més del que s’esperava.
Tots som vulnerables en algun aspecte de les nostres vides independentment de la nostra condició econòmica, intel·lectual, social, cultural, estat de salut…, diria que ningú es deslliura de sentir aqueixa sensació en algun moment. La vulnerabilitat és com el vent, capaç d’entrar per la més mínima escletxa que troba i refredar qualsevol ànim.
Como ja sabem el treball de buscar ocupació és una tasca poc grata per la desproporció entre esforços i immediatesa de resultats (per a participar en un procés de selecció i superar totes les fases hem de postular-nos a bastants ofertes com a regla general), a més de ser competents en un àmbit professional es requereix el maneig d’unes eines que res tenen a veure amb el desenvolupament d’una professió, és a dir, no solament has de ser una bona candidatura sinó també convé saber bussejar, llambregar, pescar ofertes, saber què podem oferir i les suficients habilitats per a transmetre-ho en un breu espai de temps.
Quan una persona busca treball i no en troba passat un temps prudencial es torna vulnerable a aqueixa situació, ja que sol ser una circumstància amb la qual no comptava, els sentiments que afloren són: incomprensió, descoratjament, abatiment, frustració, i ràbia, entre altres. La persona comença a pensar que la supera la situació, no sap en què està fallant, dubta de la realitat de les ofertes en les quals s’inscriu, de la fiabilitat de les webs, d’aqueix currículum que li va costar redactar-lo i maquetar-lo tota una vesprada, en definitiva, pensa que és igual el que faça i que el resultat obeeix a alguna equació que no li van explicar mai o, cosa que és pitjor, que “l’univers sempre conspira en contra seua” com diu Emilio Duró.
És ací on naix aqueixa sensació de vulnerabilitat, sentint que no maneja la situació i pensant que, llevat que ocórrega un miracle, serà missió impossible trobar una ocupació. A més, això sol anar de bracet d’una urgència econòmica o social, i en alguns casos de la sensació que els trens de la formació són un luxe que ja no es podem permetre, circumstàncies que afigen més estrés i més sensació de vulnerabilitat.
Aquests són alguns símptomes que podrien ser indicadors de vulnerabilitat en l’ardu procés de cerca d’ocupació i que podrien ser susceptibles d’una intervenció:
- La cerca s’assembla a una muntanya russa: dies de molt & dies de res.
- Pensaments que res del que es faça millorarà la situació.
- Sensació d’haver eixit d’una roda que gira tan ràpid que no trobem la manera de tornar a entrar en aquesta.
- Postular-nos a ofertes que mai imaginem que entrarien en el nostre circuit per estar molt per davall de les nostres qualificacions.
- Apatia i falta d’il·lusió davant ofertes noves per a les quals complim el perfil.
La llista podria continuar, però la veritat és que l’única solució que se m’ocorre davant aquest sentiment és no rendir-se i fer-li front. Per a això és important, primer, prendre consciència perquè ningú està exempt de ser vulnerable.
En segon lloc, introduir en l’equació de cerca d’ocupació les variables voluntat/acció/compromís/constància, perquèsense voluntat no hi ha acció, sense compromís no hi ha constància i sense aquesta no arribem a res (d’això també ens parla molt Alex Rovira Celma, i veig apropiat aplicar-ho en el procés de cerca d’ocupació).
I en tercer lloc, si la cerca ens sobrepassa intentem demanar ajuda a professionals de l’ocupació, són especialistes a conéixer les regles del mercat laboral.
Tal vegada les següents reflexions ens ajuden a plantejar un canvi de perspectiva sobre el procés de cerca d’ocupació:
Compte amb el que pensem perquè a vegades ens ho creiem i és el camí perquè es complisca
- Pot semblar la típica frase de llibre d’autoajuda, però al final la nostra realitat es compon del que pensem i el que ens diem. La qualitat dels pensaments que subministrem a la nostra ment generarà projeccions laborals o estancaments.
- Tenim ben definit el nostre objectiu professional i actuem en conseqüència? Posem el focus en allò que s’ajusta a nosaltres o estem dispersos en massa opcions?
- Hem visualitzat les eines de cerca que utilitzen altres competidors? Tal vegada són millors que les nostres? Hem intentat imitar allò que ens agrada o que ens sembla bona idea?
- Falla sempre el sistema o tal vegada hi ha la possibilitat que reconeguem les nostres febleses enfront de les ofertes? Ens hem plantejat que no som nosaltres els qui dirigim les tendències del mercat laboral?
- Manegem les TIC per a la cerca d’ocupació? No només cal estar digitalitzats, sinó a més hem de saber utilitzar aquestes eines dins del mercat laboral. És molt freqüent veure gent que es maneja amb les TIC per a un ús de diferents serveis, i en canvi desconeixen com gestionar-les per a buscar treball o, cosa que és més sorprenent, els causa sorpresa descobrir que són un altre canal per a accedir a major nombre d’ofertes (valga la redundància).
- Realment estem tenint en compte totes les variables que operen en el procés? Ens hem trobat amb opcions amb les quals no havíem comptat? Hem pres bona nota d’aquestes per a treballar en això o hem continuat amb la mateixa inèrcia que portem des de l’inici de la cerca?
- Coneixem totes les vies de formació? Coneixem l’existència dels certificats de professionalitat o de la possibilitat d’acreditació de competències per via de l’experiència i/o formació no formal?
- Havíem tingut en compte abans de començar que el procés de cerca és laboriós i esgotador?
- Gestionem bé el temps o ens fa la sensació de perdre’l?
Després d’aquestes reflexions, tal vegada començarem a observar totes les escletxes que comentava al principi i ens qüestionem com estem gestionant aquest procés de cerca d’ocupació. Si prenem l’opció de replantejar les nostres tasques en aquest procés, podrem fer front a aqueix sentiment. No obstant això, se m’ocorren les següents receptes que poden prendre’s de manera simultània i l’únic efecte secundari que podem patir és incrementar la nostra ocupabilitat:
- Professionalitzar la cerca d’ocupació, no caben improvisacions igual que no en faríem per a preparar la celebració d’un esdeveniment que ens importa.
- Investigar el nostre sector per a conéixer les regles d’aqueix mercat.
- Reforçar punts febles (habilitats, formació, visibilitat, presentació…), i tot això amb la informació que cal a la nostra mesura.
- Conéixer els punts forts dels competidors, per a treballar a igualar-los, superar-los o contrarestar-los.
- Planificar i complir amb xicotetes tasques és el principi per a aprofitar el temps i generar hàbits.
- Amb aqueixos hàbits arribarem a ser constants en el procés; aconsegueix més el que dedica alguna cosa tots els dies que aquell que fa un esforç inhumà en quatre dies i després mor en el següent intent.
- Estar obert a la formació per a l’ocupació o acreditació de competències, que no és tan dilatada com la formació reglada i et qualifica també per a l’ocupació.
- Obrir la ment a consells de professionals, si ja ho consideràvem tot per perdut no perdrem res canviant de tàctica. A vegades la nostra obstinació a creure que sabem el que no coneixem ens limita.
Per a tot això i molt més hi ha el Servei d’Orientació dels Espais Labora, totalment gratuït, la missió final del qual és ajudar en el procés de cerca d’ocupació des d’un bon diagnòstic, acompanyament i subministrant la informació més adequada a cada perfil professional. Perquè al final ens sentim vulnerables a tot allò que escapa del nostre control.
Verónica Antunes
Orientadora laboral en el Espai Labora de Xàtiva.