Amb el nivell formatiu de la població jove a l’alça, la competència tècnica es generalitza. Les destreses personals, comunicatives i socials adquireixen un factor diferenciador laboral.
Amb l’arribada de les noves tecnologies, la bretxa digital era determinant i es va anunciar l’inici de la societat de la informació. L’accés era la clau. Aquest accés es va generalitzar i va arribar l’abundància. La competència tecnològica, l’especialització i el “saber fer” des de la formació tècnica es van fer rellevants. Va arribar, a tot es posa nom, la societat del coneixement. Ara la clau no està a accedir a la informació, sinó ser competent en la seua utilització. Després de l’accés i la competència, un empresari, en un fòrum per a estudiants de Formació Professional, li posava nom al futur: arriba la societat dels feliços. No era un esment merament psicològic, i menys des de l’autoajuda, sinó un reconeixement laboral: les competències personals, comunicatives i socials guanyen pes en l’ocupabilitat de les persones. Després de l’accés i la competència, cobra protagonisme el tercer factor: l’actitud. En un món on l’aptitud, és a dir, l’augment i generalització del nivell formatiu de la població jove, on tenir un títol “competeix” amb desenes, centenars, de currículums també amb títols, l’actitud marca la diferència.
Actitud d’aprenentatge i adaptació laboral continus.
Un altre enfocament reafirma aquesta tendència laboral. En un món canviant, aquest en el qual diuen que els estudis preparen per a treballs que encara no existeixen, la tradicional importància dels coneixements tècnics requereix complementar-se amb capacitats com l’autoaprenentatge, aprendre a aprendre i una actitud d’aprenentatge i adaptació laboral continus.
De què estem parlant? De les anomenades soft skills o competències transversals, relacionades amb habilitats personals i habilitats interpersonals. Treball en equip, proactivitat, aprendre a aprendre, capacitat d’adaptació, competència digital, idiomes, resolució de conflictes, habilitats comunicatives, etcètera. Destreses transversals òptimes per a qualsevol ocupació que ens faciliten l’adaptació a un entorn laboral canviant, activar els mecanismes personals per a afrontar el repte de reciclatge tècnic al llarg de tota la vida i integrar-se en equips de treball diversos amb eficiència i eficàcia.
Fins ara, s’entenia que aquestes habilitats personals, comunicatives i socials són innates, o tan intangibles que formen part més de la nostra personalitat i caràcter que integrades en el conjunt de les nostres habilitats laborals, de tal forma que la formació se centrava en la qüestió tècnica i no en aquesta mena de competències transversals.
Entrena: Campus virtual LABORA FORMACIÓ
La bona notícia és que aquesta visió ja no impera actualment. Com aprendre un nou programari, per exemple, adquirir les habilitats i destreses que ens permet aprendre aquest coneixement tècnic d’una manera autònoma i proactiva també s’entrena. També podem formar-nos en això. Des de les competències més evidents, com els idiomes o la competència digital, fins a altres com el lideratge, l’autocontrol i gestió de l’autoestima, la resolució de conflictes o l’ètica professional. Formacions que ara podeu trobar al Campus Virtual LABORA FORMACIÓ.
Pablo Rovira
Delegat del periòdic Magisteri en la Comunitat Valenciana